La Cançó de Nadal o el Conte de Nadal (A Christmas Carol en anglès) és una novel·la escrita per Charles Dickens el 1843 que va tenir un gran èxit des del moment de la seva publicació, èxit que ha propiciat adaptacions a diversos mitjans i múltiples reedicions.
El senyor Scrooge és un home avar i solitari, que no celebra el Nadal, i només pensa en els diners i la feina. Una vigília de Nadal, Scrooge rep la visita del fantasma del seu antic soci qui li explica que per haver estat avar en vida, tota la seva maldat s’ha convertit en una llarga i pesada cadena que haurà d’arrossegar per sempre i no se’n podrà desfer.
El fantasma de l’amic li anuncia que a ell li espera un destí encara pitjor, i l’avisa que tindrà una última oportunitat de canviar el seu futur quan rebi la visita dels tres esperits del Nadal. El senyor Scrooge no tem per la visita dels esperits de Nadal. Aquella mateixa nit apareixen els tres esperits nadalencs.
El del Passat, que li fa recordar a Scrooge la seva vida infantil plena de malenconia i enyorança abans de la seva addicció pel treball i el seu desmesurat afany de diners. El del Present fa veure a Scrooge l’actual situació de la família del seu empleat Bob, que malgrat la seva pobresa i la malaltia del seu fill Tim, celebren el Nadal en família. L’esperit del Futur li mostra la destinació dels avars i li fa veure la seva casa saquejada pels pobres, el record gris dels seus amics…
Scrooge s’horroritza de tal manera que suplica una nova oportunitat per canviar. Llavors, l’avar desperta del seu malson i, de tan malament que li han fet passar els tres esperits es Nadal, es converteix en un home generós i amable, que celebra el Nadal i ajuda els que l’envolten.
Aquestes visions fan reflexionar el vell avar, que acaba acceptant la crua veritat: l’obsessió pels diners torna les persones en éssers egoistes i intractables, en dèspotes incapaços d’entendre el dolor aliè.
Però gràcies a la visita dels esperits, el protagonista del Conte de Nadal evoluciona i aprèn que, tot i que els diners són importants i necessaris per viure, també poden convertir-se en un problema si les persones no saben donar-los un lloc equilibrat en les seves vides.
Per altra banda, en l’Escanyapobres és desenvolupa el tema universal de l’avarícia, com ja van fer grans mestres de la literatura universal (Plaute, Shakespeare, Molière, Goldoni…)
Narcís Oller ens descriu l’Oleguer d’aquesta manera: “Era altot i ossut, però magre i cap petit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren també negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l’os, que no podia badar-los sense fer l’efecte que ensenyava les dents per mossegar.”
L’Oleguer es caracteritza per un gran sentit de l’avarícia. Durant l’obra adquireix la masia de la Coma però el seu caràcter aspre provoca que li sorgeixin enemistats com l’Eloi, un pagès geperut. Es casa per interès amb la donya Tuies. Al final de l’obra, l’Oleguer és segrestat i mort, ja que Donya Tuies no li paga el rescat. La seva mort simbolitza el triomf d’un nou ordre industrial enfront de l’antic règim. Durant l’obra, es mostren les dos facetes d’un mateix home: la primera i més freqüent és la d’un monstre avariciós, obsessionat amb els diners i d’una avarícia incommensurable. L’altra faceta és la d’un home que només es mostra en la seva estada a la Coma en la que treballa com qualsevol altre treballador i d’un caràcter moderat. No obstant, la part obscura de l’home es mostra sempre, per desgràcia dels seus subordinats.
L’Oleguer i el senyor Scrooge tenen moltes semblances ja que als dos els hi agraden molt els diners, no els agraden molt les persones i mentre puguin viure mínimament per no gastar diners i estalviar el màxim possible no els fa res viure passant penúries. Apart s’assemblen molt físicament.
Blog de la ruta literària de la novel·la "L'Escanyapobres". 